Mataró, 8 de juny de 2026

Mataró va acollir el passat 3 de juny la jornada “Democratitzar l’energia: economia social per a una transició justa”, una activitat emmarcada en el programa de Mataró Capital Espanyola de l’Economia Social 2026 que va reunir responsables institucionals, cooperatives energètiques, comunitats energètiques i representants de l’economia social d’arreu de l’Estat.

L’acte, celebrat al ThinkIn 3D del TecnoCampus, va posar el focus en el paper de l’economia social en la transformació del sistema energètic davant dels reptes derivats de la crisi climàtica, la volatilitat dels preus de l’energia i la necessitat d’avançar cap a models més resilients, sostenibles i democràtics.

La jornada va ser inaugurada per l’alcalde de Mataró, David Bote, que va donar la benvinguda als participants i va destacar la importància de generar espais de debat i col·laboració per impulsar una transició energètica amb impacte social positiu.

Les polítiques públiques i el paper de l’economia social

El primer bloc de la jornada va consistir en un diàleg institucional entre Joan Groizard Payeras, secretari d’Estat d’Energia, i Amparo Merino Segovia, secretària d’Estat d’Economia Social, moderat per Eloi Serrano Robles, comissionat de Mataró Capital Espanyola de l’Economia Social 2026.

Durant la conversa es va posar en valor el creixement de les comunitats energètiques a l’Estat, amb més de 800 iniciatives actives, i es va remarcar la seva contribució a objectius com la sobirania energètica, la reducció de la dependència dels combustibles fòssils, l’arrelament territorial de les inversions i la lluita contra la pobresa energètica.

Els representants del Govern van coincidir a destacar que la transició energètica només serà efectiva si és també una transició participada, capaç d’incorporar la ciutadania en la presa de decisions i en la propietat dels projectes energètics. Al mateix temps, es van identificar diversos obstacles que encara dificulten el desplegament de les comunitats energètiques, entre els quals la complexitat administrativa, les diferències reguladores entre territoris i les dificultats d’accés a determinats instruments de finançament.

Les cooperatives energètiques reclamen més suport i un marc específic

La segona part de la jornada va reunir alguns dels principals referents del cooperativisme energètic de l’Estat: Alfonso García (Unión Renovables), Marina Vargas Ruiz (Ecooo Energía Ciudadana), Joan Pons Solé (Som Energia), Erika Martínez Lizarraga (GoiEner) i Diego Expósito Algaba (La Corriente).

Els participants van compartir experiències i aprenentatges acumulats durant els darrers anys i van coincidir a assenyalar la necessitat de reforçar el paper de les comunitats energètiques en el procés de transició ecològica. Entre les principals demandes formulades durant la taula rodona van destacar:

• La creació d’un marc regulador específic per a les comunitats energètiques.
• L’impuls de fórmules de col·laboració públic-comunitària.
• La simplificació dels procediments administratius.
• La millora dels mecanismes de finançament i suport a la gestió ordinària dels projectes.
• L’establiment de mesures efectives per combatre la pobresa energètica des de la pròpia governança de les comunitats.
• Una major implicació de les administracions locals en la cessió d’espais i cobertes per a projectes col·lectius d’autoconsum.

També es va posar de manifest la necessitat d’ampliar la base social d’aquestes iniciatives, incorporant més joves, més dones i nous col·lectius socials, així com reforçar la cooperació entre comunitats i cooperatives energètiques per accelerar l’impacte transformador del sector.

Energia renovable, economia social i construcció de relat

La cloenda va anar a càrrec de Daniel Pérez Rodríguez, director general de L’Energètica, i de Josep Lluís Checa, director general de la Fundació TecnoCampus.

Daniel Pérez va remarcar el potencial de Catalunya i de l’Estat per incrementar el pes de les energies renovables i va defensar que l’aposta per l’energia neta és una oportunitat tant ambiental com econòmica. Per la seva banda, Josep Lluís Checa va reivindicar el paper de l’economia social com un actor central de l’activitat econòmica i va destacar la importància de construir narratives capaces d’acompanyar i accelerar els processos de transformació social.

Un debat estratègic pel futur

La jornada va evidenciar que la democratització de l’energia és una qüestió clau per avançar cap a una transició ecològica justa. Les cooperatives i comunitats energètiques es consoliden com a eines capaces de combinar sostenibilitat ambiental, participació ciutadana, cohesió territorial i generació de valor compartit.

Amb aquesta iniciativa, Mataró Capital Espanyola de l’Economia Social 2026 continua promovent espais de trobada i reflexió que contribueixen a construir una economia més democràtica, resilient i al servei de les persones.